
Estos jugadores del Barcelona viven las victorias con mucha pasión, y como que van de un triunfo tras de otro, es una gozada verlos jugar a las órdenes de Pep Guardiola.
Aquest és un blog col.lectiu en el que hi participem alumnes dels grups d'informàtica de les escoles d'adults: CFA Palau de Mar (Barcelona), CFA Freire (Barcelona), CFA Els Tarongers (Mataró), CFA Lluís Castells (St. Boi)
Entre els anys 1854 i 1856, davant la necessitat d'expansió de la ciutat, i aprofitant la gestió de governs progressistes, es va procedir a l'enderrocament de les seves muralles, i a obrir pas al camí de la Barcelona moderna.
Per poder tirar endavant la urbanització d'aquest gran espai, que ocupava una extensió de 7,46 Km2 , l'ajuntament de Barcelona convocà l'any 1859 un concurs de projectes urbanístics, en el qual participà l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. No obstant això, l'any 1860, l'ajuntament, desprès de vàries decisions, donà, com a guanyador, el projecte presentat per l'Arquitecte Municipal Rovira i Trias. Mesos després, el Govern Central de Madrid, aprovà, per Real Decret, el pla urbanístic presentat per l'Enginyer Ildefons Cerdà, que es posà tot seguit en marxa, tot i les protestes del poble barcelonès, especialment de la burgesia propietària de les terres, que veia, en aquest projecte, un mal aprofitament de l'espai. Ildefons Cerdà Sunyer va nàixer a Centelles (Barcelona), el 23 de desembre del 1815, i mori a Caldes del Besaya (Cantàbria), el 21 d'agost del 1876.
Estudià gramàtica llatina i filosofia a l'Escola Episcopal de Vic i el 1835 ingressà a la “Escuela de Ingenieros de Caminos” de Madrid, l'any 1841, on obtingué el títol d'enginyer. Va ser destinat a Terol, Tarragona i Girona com a enginyer de l'Estat. L'any 1849 s'establí a Barcelona, i, a causa de la seva ideologia progressista , va decidir participar activament en la política. Arribà a ser diputat en Corts per Barcelona l'any 1850, i president de la diputació de Barcelona.
Cerdà plantejà el seu projecte urbanístic sobre la idea que la Ciutat havia de ser feta i pensada per a les persones i per a la seva salut física i mental, tenint cura especial en l'esbarjo dels nens i dels ancians, perquè la fluïdesa del transport i dels desplaçaments humans fos real.
Cerdà parteix del principi que la geometria dels edificis ha de ser formada per quadrilàters de 133,3 metres lineals per costat, truncats en els seus vèrtexs -en forma de xamfrans de 15 metres-, la qual cosa dóna una superfície de 1,24 ha per quadrícula (illa). Totes les illes, doncs, tret d'algunes excepcions, havien de mantenir la mateixa uniformitat i característiques.
Un altre requisit plantejat per Cerdà fa referència a la necessitat que els edificis estiguessin convenientment separats, i no tinguessin més alçada que l'amplada dels carrers, cosa justificada per la necessitat que la llum solar arribes igualment a totes vies de l'Eixample. Amb aquest punt arribà a la conclusió que els carrers havien de tenir 20 metres d'amplada, i, els edificis, 16 metres d'alçada per 14 d'amplada, i, a més, que cada habitatge donés al gran pati interior de la seva illa.
Dintre de l'espai de cada quadrilàter, Cerdà va concebre dues formes de situar els edificis: una presentava dos blocs paral·lels situats oposadament, que deixaven, en el seu interior, un gran espai rectangular destinat a jardí.
Hola companys si heu visitat recentment la Web de la nostra escola, possiblement ja haureu vist que aquesta ha sigut una de les 14 guanyadores, dels XXXI premi “Baldiri Reixac”.
El lliurament dels premis va ser el dia 25 de maig a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Aquest premi va ser guanyat pels bons resultats en llengua catalana i també per la creació d'una revista narrativa, en la qual pot participar tot l'alumnat de l'escola.
Els premis Baldiri Reixac, estan organitzats per la Fundació Lluís Carulla i tenen per objectiu premiar:
... la qualitat global, en llengua i continguts, de les escoles, instituts, centres de formació d’adults i centres universitaris de formació del professorat quant a la catalanitat, concretada en un projecte educatiu i lingüístic que s’estigui aplicant i que assoleixi un ús elevat de la llengua entre l’alumnat i el professorat, tant en l’activitat , acadèmica com en la comunicació informal. És valorarà igualment l’activitat educativa en referència a la identitat que, a més de la llengua i cultura pròpies, manifesti voluntat integradora en el marc d’una societat democràtica. Es prendran en consideració les dificultats que poden presentar determinats contextos escolars.
No és la primera vegada que ens hem presentat en aquest premi, ha estat una gran satisfacció comprovar que l’esforç i la dedicació, tant dels professors com l’alumnat hagi sigut reconeguda, i poder dir que la nostra escola, ha PARTICIPAT als PREMIS per a L’ESTÍMUL i el RECONEIXEMENT de L’ESCOLA CATALANA.
La ressenya per la qual hem estat afavorits amb aquest premi diu:
El premi al Centre de Formació d’Adults Palau de Mar ha estat donat a:
A un centre que, tot i el canvi d'ubicació del Palau de Mar a l'Eixample, manté els principis d'identitat, tant en els plantejaments didàctics d'autoafirmació com en l'ús i en l'ensenyament de la llengua. Així mateix, per la seva oferta diversa, des de la formació reglada fins a cursos més flexibles i oberts, on destaquen els de català amb resultats molt bons i un projecte de creació narrativa que es concreta en una revista.
A l'arribar el nostre premi, el va rebre la cap d'estudis de l'escola, la Mª Àngels Araújo. Ens vam sentir molt orgullosos, doncs aquest és el segon que hem rebut aquest any, juntament amb la baldufa de l'En Xarxa!
Va ser molt emocionant veure com s'anaven lliurant els premis i els aplaudiments del públic que varen rebre les escoles.
La nostra escola acull alumnes de diferents procedències i edats. Gràcies a la exigència i professionalitat del nostre professorat, hem obtingut aquests bons resultats.
Aquest any ha estat força interessant doncs hem après moltes coses. Llàstima que no pugem repetir aquest curs, doncs crec que si tinguéssim l’opció de fer-ho, a part que tindríem les coses més clares seria un curs de repàs meravellós.
Carmen i Mª Antònia