17 de juny 2009

150è ANIVERSARI DEL PLA URBANíSTIC D' ILDEFONS CERDÀ

Durant l'expansió de la Revolució Industrial, a mitjan segle XIX, moltes ciutats continuaven tenint un urbanisme medieval. De vegades, rodejades de muralles, no podien desenvolupar la natural expansió demogràfica. En el cas de Barcelona, els terrenys situats a fora de les seves muralles tenien la consideració de zona militar, per la qual cosa era prohibit construir-hi, i eren destinats a usos exclusivament agrícoles.


Entre els anys 1854 i 1856, davant la necessitat d'expansió de la ciutat, i aprofitant la gestió de governs progressistes, es va procedir a l'enderrocament de les seves muralles, i a obrir pas al camí de la Barcelona moderna.

Per poder tirar endavant la urbanització d'aquest gran espai, que ocupava una extensió de 7,46 Km2 , l'ajuntament de Barcelona convocà l'any 1859 un concurs de projectes urbanístics, en el qual participà l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. No obstant això, l'any 1860, l'ajuntament, desprès de vàries decisions, donà, com a guanyador, el projecte presentat per l'Arquitecte Municipal Rovira i Trias. Mesos després, el Govern Central de Madrid, aprovà, per Real Decret, el pla urbanístic presentat per l'Enginyer Ildefons Cerdà, que es posà tot seguit en marxa, tot i les protestes del poble barcelonès, especialment de la burgesia propietària de les terres, que veia, en aquest projecte, un mal aprofitament de l'espai. Ildefons Cerdà Sunyer va nàixer a Centelles (Barcelona), el 23 de desembre del 1815, i mori a Caldes del Besaya (Cantàbria), el 21 d'agost del 1876.


Estudià gramàtica llatina i filosofia a l'Escola Episcopal de Vic i el 1835 ingressà a la “Escuela de Ingenieros de Caminos” de Madrid, l'any 1841, on obtingué el títol d'enginyer. Va ser destinat a Terol, Tarragona i Girona com a enginyer de l'Estat. L'any 1849 s'establí a Barcelona, i, a causa de la seva ideologia progressista , va decidir participar activament en la política. Arribà a ser diputat en Corts per Barcelona l'any 1850, i president de la diputació de Barcelona.


Cerdà plantejà el seu projecte urbanístic sobre la idea que la Ciutat havia de ser feta i pensada per a les persones i per a la seva salut física i mental, tenint cura especial en l'esbarjo dels nens i dels ancians, perquè la fluïdesa del transport i dels desplaçaments humans fos real.


Cerdà parteix del principi que la geometria dels edificis ha de ser formada per quadrilàters de 133,3 metres lineals per costat, truncats en els seus vèrtexs -en forma de xamfrans de 15 metres-, la qual cosa dóna una superfície de 1,24 ha per quadrícula (illa). Totes les illes, doncs, tret d'algunes excepcions, havien de mantenir la mateixa uniformitat i característiques.


Un altre requisit plantejat per Cerdà fa referència a la necessitat que els edificis estiguessin convenientment separats, i no tinguessin més alçada que l'amplada dels carrers, cosa justificada per la necessitat que la llum solar arribes igualment a totes vies de l'Eixample. Amb aquest punt arribà a la conclusió que els carrers havien de tenir 20 metres d'amplada, i, els edificis, 16 metres d'alçada per 14 d'amplada, i, a més, que cada habitatge donés al gran pati interior de la seva illa.

Dintre de l'espai de cada quadrilàter, Cerdà va concebre dues formes de situar els edificis: una presentava dos blocs paral·lels situats oposadament, que deixaven, en el seu interior, un gran espai rectangular destinat a jardí.

L'altra presentava dos blocs units en forma de L, situats en dos costats contigus, que deixaven un gran espai quadrat



3 comentaris:

  1. Eduard CFA Freire22.6.09

    Molt bon treball, company del CFA Palau de Mar. Va ser una actuació que, d'alguna manera va revolucionar l'urbanisme a les grans capitals (i no tan grans).
    El que no sabia era el rebuig de la burgesia, per altra part s'entén.
    És mol positiu el que s'ha fet i crec que encara és fa., de l'aprofitament dels espais interior del edificis per el seu ús per la ciutadania.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Joan Padros - CFA Palau de Mar23.6.09

    Realment en els darrers anys les actuacions urbanístiques de ciutats grans i mitjanes s'ha fet molt més racional!

    En aquest aspecte en Cerda va tenir una visió força avançada al seu temps. Llàstima que desprès haguéssim de patir les barbaritats urbanístiques que es van fer durant els anys 60 i 70

    ResponElimina
  3. Glòria Bonet-CFA Palau de Mar11.1.10

    És un treball que a més a més de la magnífica informació, m'agrada pel que a mi m'afecta, doncs
    els meus avis, cavalers, es van instalar a Barcelona en aquesta època, estrenant casa a l'esquerra del eixample.

    ResponElimina