28 d’abril 2009

Guerra Civil

!!Guerra!! és la paraula esfereïdora, sinònima de tragèdia, mort i destrucció, que es dóna entre diferents nacions i per raons diverses, a vegades molt difícil de justificar.

Guerra Civil: té tot el contingut dramàtic de la guerra, però que no és contra un altre país sinó dins del propi. És l'espectacle més trist i penós que li pot ocórrer a un poble:, la lluita entre conciutadans.

És alhora l'expressió del fracàs més rotund de tota mena de dirigents, tan polítics com social o econòmics. Tota acció de guerra civil produirà la destrucció d'edificacions i estructures bàsiques i la mort de gran part de la població, majoritàriament joventut. Són fets que seran un gran trasbals per el futur desenvolupament del país

Amb tot això un no pot per menys de preguntar-se? com pot arribar-se a tan nefasta situació? Breument intentaré explicar la meva visió del tema amb les seves causes i efectes.

Sóc de l'opinió que la causa primera, és que la societat està totalment dividida en dos grups, i un d'ells , té al seu abast mitjans suficients per imposar a l'altre unes condicions de vida molt distants del que es pot considerar digna i suportable.

Com a paradigma de la meva teoria en la nostra època, tenim el succés de la REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789. És la gran explosió de protesta popular, contra el que es coneix amb el nom de Antic Regim o sigui, el Monarca absolut que disposa, a caprici, de bens i vida de tothom, i la noblesa com a classe dominant, que també gaudeix del mateixos privilegis, sobre els seu servents o serfs

De la revolució sorgeixen nous règims amb intervenció del poble, que es van estenent per tota Europa, excepte Russia i Espanya, que després de la guerra de la Independència, tan exitosament manipulada pels partidaris del Antic Regim, invocant com sempre l'esperit nacional”, es reinstaura amb Ferran VII.

L’Antic Regim que portarà el país a un període de foscor i l’allunyarà del ràpid progres que es produeix en la resta del països, tant en matèria social, com política i econòmica, mentre es va aguditzant la tensió entre las dues fraccions en què el país està dividit. L'any 1931 es proclama la 2ª República Espanyola que durarà fins 18 Juliol 1936 amb el cop militar falangista de Franco i comença la guerra civil.

Conseqüències del caràcter civil de la lluita fratricida són les repressions i assassinats, que es produexisen en cada una de les zones en què es divideix la nació sobre els simpatitzants de l’altre facció. En el decurs de la guerra, les mancances i privacions d’aliments i demés coses de necessitat per les llars són molt grans

És molt difícil per les recents generacions entendre les situacions que la rereguarda va haver de sofrir: les separacions entre pares i els seus infants, per posar-los fora de perill dels bombardejos i de la gana eren molt freqüents.

Aquesta era una realitat frapant; puc donar-e fé, perquè la vaig viure; veure veïns aprimar-se de manera cridanera era molt freqüent. Recordo un dia en què un grapat de pesols la beina ens va donar el primer plat, i el segon van fer-ho els apreciats pessolets.

A l'acabar la guerra començà un altre dolorós producte de la guerra civil: l’exili. Prop d’un milió de partidaris del bàndol perdedor van haver d’abandonar el país. Els que no van voler o no van poder fer-ho van patir la repressió dels vencedors . És una de les seqüeles mes tràgiques i duradores.

POBRES DELS VENÇUTS !!

Tot això vé perquè fa uns dies una companya del centre ens va fer una entranyable xerrada sobre les seves vivències durant la guerra civil i el seu posterior exili a França. Us deixem un vídeo que l'escola va preparar per presentar l'acte i les fotos que s'hi varen fer.




BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

8 comentaris:

  1. Hola Josep,

    fantàstic escrit. Cal recordar per a no repetir les errades del passat!

    Esperem que arribi un dia en què les guerres només les puguem trobar als llibres d'història!

    ResponElimina
  2. Te felicito por el escrito y por la presentación.
    Para los que no hemos vivido esa etapa de nuestra historia, nos da mucho que pensar lo que cuentas.

    ResponElimina
  3. Mª Luisa29.4.09

    Jo per sort aixó de la guerra no ho he viscut, però és una tragedia i no hi ha cap dubte. El que sí que he escoltat a casa era al meu avi, que el van empressonar i li feien cantar el Cara el Sol

    ResponElimina
  4. Josep Martinez - CFA Palau de Mar29.4.09

    Vaig assistir a la xerrada de la Delfina Tomàs el passat dia 16 i va ser molt colpidora la narració de les experiències viscudes. Jo vaig néixer l'any 1939 i afortunadament no vaig trobar-me amb el desastre de la guerra, però vaig haver de viure el primers anys de la postguerra que van ser molt difícils sobretot per els vençuts.

    ResponElimina
  5. Lluís Carpena CFA Freire15.5.09

    Aquest és un reportatge meravellós i molt ben fet del principi al final, ¡Felicitats!
    Després de tot el que van passar els nostres pares a la guerra, vam haver de suportar la pos guerra (jo vaig néixer l'any 1936) amb tota la misèria, gana i penalitats que aquells anys vàrem passar.
    Preguem per que mai més tornin uns fets tant esgarrifosos com aquells.

    ResponElimina
  6. MAR - CFA Palau de Mar17.5.09

    Hola Josep:
    He llegit detingudament el teu escrit i he de felicitar-te pel seu contingut,m’han vingut al cap algunes escenes que no he pogut oblidar.No són escenes de guerra ni de tragèdies viscudes, ja què jo vaig néixer a la postguerra, però si van ser unes vivències que no he pogut oblidar i que per descomptat van marcat la meva vida.
    He de confessar que mai vaig passar gana. El meu pare era forner, sempre va treballar al mateix forn, tan abans de la guerra com després. Com el meu pare no tenia a ningú de família, “els amos” d’aquest forn li tenien molt d’afecte, inclús quan vaig néixer jo, els fills d’aquesta família van voler ser els meus padrins.
    Sempre vaig sentir dir al pare, que nosaltres mai ens faltaria menjar, doncs tenint pa,sempre es podia canviar per altres coses i fectivament gana no recordo haver-ne passat.
    Però tinc una vivència que no he pogut oblidar mai. Cada dia el meu pare, abans d'anar a l'escola em duia un panet de “viena”( llavors es deia així) era un panet de farina blanca (la majoria del pa que es coneixia era de color fosc). Doncs per mi, això que el meu pare feia amb tanta estimació, mi significava una angoixa cada dia. Quan sortíem al pati per esmorzar, jo sempre procurava allunyar-me de les companyes o amagava l’entrepà amb un paper, a fi de que no el veiessin. Les companyes d’escola, amb miraven amb enveja i sempre em deien ...”me das un bocado” . La majoria dels dies no esmorzava, doncs el repartia, però mai dir res a casa, sabia que el meu pare li sabria greu.
    Mai havia explicat això a ningú.
    Un altra cosa que tampoc he oblidat mai es el que sempre em deien a casa“...del que es parla a casa no s’ha de dir a ningú.”
    Bé al començar aquest escrit no pensava fer-lo tan llarg, però crec que tenia ganes de fer-ho.
    MAR

    ResponElimina
  7. rogelia trapote_CFA Palau de Mar20.5.09

    Es un tema muy importante, pero muy triste ¡ojalá!
    nuca más se repita.

    ResponElimina
  8. Tere, Freire21.5.09

    Hola.
    Es un tema que siempre he oído en mi casa, ya que mis abuelos vivieron la guerra y luego la post-guerra y fue un espectáculo y una vida que se les quedó grabado con fuego dentro del corazón.
    A mí, que por suerte conocí a 3 de mis 4 abuelos y una bisabuela siempre me han gustado oir estos hechos vividos en primera persona por ellos, y sobre todo su esfuerzo por seguir hacia adelante, aunque tuviesen que emigrar de su ciudad natal hacia otros puntos de España, para darle a sus hijos una vida mejor.
    Gracias a ellos nosotros somos alguien en la sociedad en la que nos ha tocado vivir y espero que Nunca Jamás vuelva a suceder en España algo tan terrible como aquello.
    Ojalá llegue el día que los paises que gobiernan este mundo se pongan de acuerdo y acaben de una vez los enfrentamientos entre personas de diferente ideología y haya un Mundo sin Guerras, y sólo sea un capítulo más de la Historia.

    ResponElimina