Jo formo part de l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes, i cada any fem catorze o quinze ballades de sardanes al parc de la Guineueta, ve molta gent a les audicions, el dia de l'aplec venen de tot Catalunya i de la Catalunya Nord però quasi tots són persones grans, de joventut ve poca així que si no promocionem la sardana cada vegada anirem pitjor.
És una llàstima que la nostra sardana que és una dansa que per ballar-la es forma una rotllana i ens donem les mans en senyal de germanor, d'unió i de força, no l'estimem més, amb tot el que per nosaltres hauria de representar.
Tal com va dir Joan Maragall: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i és desfan”.
La Federació Sardanista de Catalunya amb el suport de la Generalitat, totes les agrupacions sardanistes i gairebé 200 Ajuntaments, hem demanat al Parlament que es declari la sardana Dansa Nacional de Catalunya.
Fa molt temps que s'hagués hagut de fer, però esperem que ara ens escoltin i tingui el reconeixement que es mereix.
25 persones han participat a l'enquesta: com valores la teva participació en el blog?
Com molts de vosaltres ja deveu saber el nostre blog, l'En Xarxa! ha estat declarat el primer classificat de la categoria de Blogs d'aula - Formació de persones adultes, és a dir en la categoria destinada als blogs escrits pels alumnes.L'escola Freire (la nostra Escola), està ubicada al barri de Verdum, que pertany al districte de Nou Barris. El barri constitueix un triangle densament urbanitzat i situat entre la Ronda de Dalt, la Via Júlia i el carrer de l' Artesania. És un dels barris amb més caliu, gràcies al dinamisme comercial que irradien la Via Júlia, el carrer de l'Artesania i els altres espais urbans del seu entorn.
Va ser aprovat com el vuitè Districte de la ciutat per l'Ajuntament el 18 de gener de 1804 i correspon al nord de l'antic municipi de Sant Andreu i a un tros situat a l'est del d'Horta. El seu nom prové dels 9 barris que, en principi, eren els barris afectats: Ciutat Meridiana, Torre Baró. Vallbona, Trinitat Nova, Prosperitat, el Verdum, les Roquetes i la Guineueta. Actualment també formen part del Districte els barris de Can Peguera, Canyelles, Porta, Torre Llobeta, Turó de la Peira i Vilapicina
És un Districte fet, des dels seus inicis, a base de reivindicacions del veïnat i mobilitzacions fins assolir els mínims equipaments necessaris com a barri. Políticament el districte va viure una forta activitat liderada per les Associacions de Veïns durant el franquisme, en resposta a l'urbanisme desordenat i els desequilibris del “desarrollisme” dels seixanta i setanta.
Des del seu origen la seu administrativa va ser a l'edifici Pau Casals, del barri de Canyelles i a l'octubre del 1988 va fer el trasllat a l'antic Institut Mental de la Santa Creu, seu actual.
El Districte té diferents senyals d'identitat propis i el més emblemàtic (al meu entendre) és “Torre Baró”, una torre edificada a principis del 1904 per iniciativa del baró de Sivatte. Segons uns altres historiadors era un hotel iniciat en la primera dècada del segle XX i mai acabat. L'únic certs és que és una edificació totalment buida interiorment i mai ocupada.
L'altre és el Parc Central de Nou Barris: Un espai públic de forma irregular i que va ser realitzat la primera part entre els anys 1997 i 1999. És el segon parc més gran de Barcelona en extensió (més de 16 hectàrees).
La població del districte era l'any 2008 de 169.461 habitants i actualment censa el major nombre d'habitants d'ètnia gitana de l'àrea metropolitana i localment té la major comunitat de ciutadans de nacionalitat filipina, pakistanesa i equatoriana, principalment.
j
Torre Baró. Any 2008 gggg Parc Central N. B. - 1997-1999
!!Guerra!! és la paraula esfereïdora, sinònima de tragèdia, mort i destrucció, que es dóna entre diferents nacions i per raons diverses, a vegades molt difícil de justificar.
Guerra Civil: té tot el contingut dramàtic de la guerra, però que no és contra un altre país sinó dins del propi. És l'espectacle més trist i penós que li pot ocórrer a un poble:, la lluita entre conciutadans.
Amb tot això un no pot per menys de preguntar-se? com pot arribar-se a tan nefasta situació? Breument intentaré explicar la meva visió del tema amb les seves causes i efectes.
Sóc de l'opinió que la causa primera, és que la societat està totalment dividida en dos grups, i un d'ells , té al seu abast mitjans suficients per imposar a l'altre unes condicions de vida molt distants del que es pot considerar digna i suportable.
Com a paradigma de la meva teoria en la nostra època, tenim el succés de la REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789. És la gran explosió de protesta popular, contra el que es coneix amb el nom de Antic Regim o sigui, el Monarca absolut que disposa, a caprici, de bens i vida de tothom, i la noblesa com a classe dominant, que també gaudeix del mateixos privilegis, sobre els seu servents o serfs
De la revolució sorgeixen nous règims amb intervenció del poble, que es van estenent per tota Europa, excepte Russia i Espanya, que després de la guerra de la Independència, tan exitosament manipulada pels partidaris del Antic Regim, invocant com sempre l'esperit nacional”, es reinstaura amb Ferran VII.
L’Antic Regim que portarà el país a un període de foscor i l’allunyarà del ràpid progres que es produeix en la resta del països, tant en matèria social, com política i econòmica, mentre es va aguditzant la tensió entre las dues fraccions en què el país està dividit. L'any 1931 es proclama la 2ª República Espanyola que durarà fins 18 Juliol 1936 amb el cop militar falangista de Franco i comença la guerra civil.
Conseqüències del caràcter civil de la lluita fratricida són les repressions i assassinats, que es produexisen en cada una de les zones en què es divideix la nació sobre els simpatitzants de l’altre facció. En el decurs de la guerra, les mancances i privacions d’aliments i demés coses de necessitat per les llars són molt grans
És molt difícil per les recents generacions entendre les situacions que la rereguarda va haver de sofrir: les separacions entre pares i els seus infants, per posar-los fora de perill dels bombardejos i de la gana eren molt freqüents.
Aquesta era una realitat frapant; puc donar-e fé, perquè la vaig viure; veure veïns aprimar-se de manera cridanera era molt freqüent. Recordo un dia en què un grapat de pesols la beina ens va donar el primer plat, i el segon van fer-ho els apreciats pessolets.
A l'acabar la guerra començà un altre dolorós producte de la guerra civil: l’exili. Prop d’un milió de partidaris del bàndol perdedor van haver d’abandonar el país. Els que no van voler o no van poder fer-ho van patir la repressió dels vencedors . És una de les seqüeles mes tràgiques i duradores.
POBRES DELS VENÇUTS !!
Tot això vé perquè fa uns dies una companya del centre ens va fer una entranyable xerrada sobre les seves vivències durant la guerra civil i el seu posterior exili a França. Us deixem un vídeo que l'escola va preparar per presentar l'acte i les fotos que s'hi varen fer.
Aquesta setmana s'han publicat els finalistes dels Premis Edublogs i el nostre En Xarxa! és finalista.
Nombre de los libros que he leido:
Los pilares de la Tierra es un libro que trata de un arquiteto de iglesias y catedrales. El personaje va viajando de un lado para otro haciendo encargos, nunca se queda mucho tiempo en el mismo sitio, para él es un sacrificio muy grande porque arrastra la familia con el y le dedica muchas horas a su trabajo que le consume mucho tiempo de su vida.
ica)
Aquesta setmana celebrem el Dia del llibre. Aquí a Catalunya també és el dia de la rosa. És una festa molt maca, durant tot el dia els carrers són plens de “paradetes” amb llibres i roses. Els alumnes de l'escola Freire hem creat un fitxer de llibres que hem llegit i que ens sembla força interessant recomanar. La idea és molt encertada, tenim informació de primera mà d'uns llibres que almenys en el meu cas no coneixia i que a partir d'aquest fitxer podré gaudir d'ells. Espero que vosaltres feu el mateix.
Tots els llibres que es van recomanant es poden veure per Internet a la pàgina:
Al grup d'Ofimàtica, hem fet una petita votació entre els llibres que han sortit fins ara i n'hem triat dos que creiem que són molt interessants per recomanar:
Soldados de Salamina, de Javier Cercas i
Los Pilares de la Tierra, de Ken Follet.
Bon dia de Sant Jordi a tothom!
Aquests són els resultats de la tercera enquesta...Quina d'aquestes tasques fas sovint per Internet?Aquesta enquesta estarà oberta fins el diumenge 14 d'abril.
Buscar informació, Jugar, Comunicar-me amb els amics, Comprar entrades, Llegir la premsa, Escoltar la ràdio, La compra del "super", Fer tràmits administratius, Mirar pel·lícules i/o vídeos, Obtenir música o películes, Comprar equips electrònics o digitals,...
Doncs bé, us volem explicar el motiu.
Entrades
Comentaris
